ELS PORTALS EDUCATIUS

Els portals educatius ens obren moltes oportunitats d’oferir als nens i nenes un aprenentatge interactiu i divertit. Es sabut que una de les millors maneres en que els alumnes poden aprendre és jugant. Conscients d’aquest fet, els portals educatius adreçats als més petits ens ofereixen moltes possibilitats de aprendre d’aquesta manera. Des de els jocs més clàssics que es poden trobar per exemple a : http://www.blogger.com/getionim@edu.aytolacoruna.es on podem trobar jocs que pots descarregar-te gratuïtament; Escacs, el ahorcado, tres en raya. També es poden trobar jocs on pots crear les teves composicions musicals.A aquest portal www.31educa.com també pots trobar jocs més innovadors que posen a prova la capacitat de reflexes dels nens. Alguns de aquests també te’ls pots descarregar de manera gratuïta. Per l’àrea d’anglès també he trobat molt útil aquesta adreça: http://www.blogger.com/;%20www.kids-space.org%20.Aquest és un lloc molt divertit pels més petits. Està dissenyat per nens de primer i segon cicle de primària. En aquest espai poden escriure contes de creació pròpia, també poden dibuixar i pintar. Aquest treballs els pots penjar a la web així com també pots veure les creacions d’altres nens. En aquest portal també es poden trobar jocs per identificar les diferents ètnies arreu del món, pots trobar contes que els nens poden llegir d’una manera interactiva, en fi, un munt d’activitats divertides i al mateix temps didàctiques.

DINS D'UN CÒMIC

Investigant pel portal XTEC he trobat interessant l’activitat “Dins d’un Còmic”

http://anna.ravalnet.org/webquest/comic/index.htm.

Aquest webquest està adreçat a nens de segon cicle de primària. Penso que aquesta pot ser una tasca atractiva per l’alumnat, també la trobo integradora, ja que el món del còmic pot agradar a nens de diferents països, això permetria crear grups heterogenis al efectuar aquest treball. Encara que aquesta activitat no està relacionada amb la cultura tradicional catalana, l’afició pel còmic és comú a nens de moltes ètnies, fet que sí es té en compte al nostre blog.

EL MILLOR CAMÍ

Com hem explicat en l’entrada anterior hi ha portals que contenen i classifiquen els continguts o la metodologia d’altres portals. Aquest cop ens fixarem en un portal petit i que tracta un tema més concret. Per a fer-ho hem decidit utilitzar el portal de l’entrada anterior: http://www.edu365.cat/stjordi/ i escollir una activitat.
L’activitat que hem escollit és la següent: http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/jordi/index.htm es tracta d’una activitat en la qual els nens han de llegir la llegenda, que està complementada per dibuixos i àudio. Creiem que és una activitat adequada per nens i nenes de cicle inicial, i més en concret, de primer de primària. Treballen la lectura i la relació de paraules amb imatges. Aquest és un bon motiu per utilitzar aquest recurs amb nens immigrants o nens amb dificultats de lectura i de relacionar conceptes amb imatges, ja que els dibuixos els poden ajudar molt a relacionar les paraules que no acaben d’entendre. Normalment a les aules es potencien aquells alumnes que son més auditius i que escoltant una explicació es queden amb els detalls i ho comprenen a la primera. A través d’aquesta activitat potenciem també els alumnes que són més visuals i que amb l’ajuda de dibuixos i imatges es queden molt millor amb la informació. No deixem de banda els alumnes auditius que disposen de l’àudio complementari.
Amb l’activitat següent es pot treballar el maneig del ratolí. Es tracta de dur la rosa a la princesa sense sortir del camí. Posteriorment les formes geomètriques o els possibles camins que es podrien fer. Podem utilitzar el joc per iniciar el treball de la geometria i la distància aproximada.

SANT JORDI VIRTUAL

El món virtual és molt gran. Els nens hi poden trobar un munt d’informació activitats per fer, però gràcies als portals educatius aquesta informació queda recollida i classificada segons els interessos i les matèries que es treballen a l’escola.
En anteriors entrades hem presentat grans portals com l’edu365 o Xtec. Són macro-portals que contenen portals més petits, creats per mestres o educadors.
En aquesta ocasió us presentem un portal que trobem dins de l’edu365: http://www.edu365.cat/stjordi/ . El portal conté enllaços a portals relacionats amb la llegenda de Sant Jordi. Aquests portals estan classificats segons allò que tracten: llegenda i tradició, llibres i roses i jocs i activitats. Cada un d’aquests blocs inclou un seguit de links a altres portals, creats per mestres que contenen activitats més concretes sobre la llegenda.

Com que el nostre bloc fa referència a les tradicions catalanes hem decidit buscar una tradició popular catalana coneguda pels infants per cercar una manera de tractar-la original i creativa. Així doncs, hem escollit la llegenda de Sant Jordi. Sovint a les escoles es tracta aquesta llegenda des de matèries com la llengua i l’educació visual i plàstica, fent tallers i poemes. Aquest cop proposem treballar la llegenda fent ús de les noves tecnologies i més en concret d’un portal educatiu com l’edu365.
A internet podem trobar infinitat d’informació sobre la llegenda, però el portal que hem escollit classifica aquesta informació i la divideix en tres parts que considerem les essencials i les més adequades per tractar a l’aula. D’una banda fa una presentació a través d’activitats i presentacions gràfiques de la tradició i la llegenda en si. El segon bloc ens mostra més en concret la tradició del llibre i de la rosa, a través d’explicacions sobre la cultura i els costums del país, també la història i la literatura catalana.
Finalment i per acabar la classe de forma més lúdica els nens poden jugar i fer activitats del tercer bloc que mostren la cara més divertida de la llegenda sense perdre de vista el fil conductor de la llegenda catalana.

Pràcticament totes les activitats que trobem al portal son per a infants d’educació primària. Tot i això, i per especificar més, cada activitat té un petit símbol que indica si va dirigida a nens d’infantil, primària o ESO. Hem considerat que les activitats que duen els símbols EI i EP van dirigides a nens de cicle inicial. Les activitats que duen només EP anirien destinades a nens de cicle mitjà. Els jocs que duen EP i ESO serien adients per infants de cicle superior.

Ens agradaria concloure el nostre article reiterant que ens agrada el portal perquè ofereix un tractament diferent a una activitat tradicional de les escoles. Creiem que és important, ja que els infants s’han de familiaritzar amb el material informàtic, els cercadors i els programes educatius, utilitzar activitats típiques per a donar un toc de modernitat i aprofundir d’una manera diferent, des del punt de vista d’altres matèries i treballant sempre des de la interdisciplinarietat.

XTEC, UNA EINA ÚTIL PEL PROFESSORAT

Com que el nostre blog tracta de la cultura tradicional catalana, hem trobat útil aquesta activitat inclosa en el portal XTEC http://grups.blanquerna.url.edu/m46/catalans/.

Es poden veure els diferents instruments tradicionals catalans, llegir una petita descripció i veure vídeos per contrastar les diferents sonoritats. També inclou una explicació de diferents formacions de cobla.
L’activitat està inclosa dins de la següent pàgina http://grups.blanquerna.url.edu/musical/ anomenada “Calaix de músic” on es poden trobar moltíssims més recursos entre ells karaokes, contes musicals, eines per aprendre a fer petites composicions, jocs per entrenar la oïda, etc.

EDU 365

“Atena, la deessa grega de la saviesa i de la intel·ligència, apareix sovint representada amb una òliba a l'espatlla. Aquest animaló, símbol de la saviesa, destaca per la seva capacitat de veure tot allò que els altres no veuen, la seva intel·ligència es basa en l'observació atenta i en la reflexió intuïtiva d'allò que ha vist. L'òliba, doncs, representa l'esperit del nou projecte edu365.cat i s'ha convertit en la seva imatge”

EDU365 és un servei que ofereix el Departament d’Educació a través de la XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya) als alumnes de Catalunya i a les seves famílies.
Tot i que a vegades sembla que les noves tecnologies ens compliquen la vida, el cert és que ofereixen unes possibilitats pràcticament molt amplies que permeten millorar la qualitat de l’educació al nostre país.
El portal EDU365 fou creat amb la intenció d’aprofitar aquestes oportunitats que ens donen les noves tecnologies i posar-les a l’abast dels estudiants de Catalunya. A més d’oferir als nens i adolescents un espai educatiu i interactiu, ofereix a les famílies l’oportunitat d’implicar-se en el procés d’aprenentatge dels nens i nenes des de casa.
El portal educatiu permet aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies de la informació i la comunicació per apropar pares, alumnes i professorat i facilitar i potenciar la interacció entre tots els membres que formen el triangle de l’educació.
EDU365 també proporciona a l’alumne orientació acadèmica individual i ajuda per resoldre dubtes i dificultats.
La plataforma no oblida que en les TIC no tot són avantatges i que el seu ús té uns riscos, que cal conèixer i prevenir. Per això, edu365.cat promou l’ús segur de la xarxa i uns valors i responsabilitats inherents a l’ús d’internet.
El servei és, doncs, per a tots els alumnes, sense distinció d’edat, sexe, origen o condició econòmica i les seves famílies, però també per als docents.

Fent ús del Kid Pix

El Kid Pix és un programa educatiu amb algunes aplicacions artístiques. Els seus usos a l'aula són molt nombrosos, ja que es pot utilitzar per treballar conceptes de totes les àrees.
Seguint la línea del nostre blog hem creat una proposta didàctica que es podria incloure a l'àrea d'educació musical. Tot seguit exposem la fitxa que hem redactat per tal de descriure detingudament en què consisteix la nostra activitat i com es duu a terme.

FITXA DIDÀCTICA


1)Curs al qual va adreçat l'activitat:

Tercer de primària

2)Objectius proposats:

- Escoltar i conèixer cançons populars catalanes
- Treballar les notes musicals
- Fomentar la creativitat musical
- Treballar el concepte de ritme

3) Àrea dins la qual s’emmarca la proposta:

Educació musical

4)Concreció de la seqüència de treball:

Aquest treball s’haurà de dur a terme durant 5 sessions d’una hora.

PRIMER DIA:

El primer dia haurem de fer la presentació del Kid Pix. Deixarem 20 minuts per tal que els nens i nenes experimentin lliurement amb el programa. Durant els 40 minuts restants el mestre n’explicarà les aplicacions essencials, i resoldrà tots els dubtes que vagin sorgint.

SEGON DIA:
Durant la segona sessió inciciarem l’activitat. Escoltarem vàries cançons tradicionals catalanes:

“El ballet del rotlletó”
“L’hereu Riera”
“La cançó del lladre”
“Margarideta”
“El minyonet”
“Baixant de la font del gat”

Durem a terme un seguit d’activitats per tal que els nens i nenes es familiaritzin amb les cançons. Les escoltarem vàries vegades, cantarem la melodia i seguirem el ritme amb el tambor.
Posteriorment, dividirem la classe en grups de 4 o 5 persones. Cada grup treballarà una de les cançons (la selecció es farà per sorteig).

TERCER DIA:

Durant la tercera sessió començarem a treballar amb el Kid Pix. Cada grup tindrà un ordinador, en el qual hi trobaran una fitxa prèviament preparada pel mestre amb un fragment de la melodia de la cançó que els va tocar per sorteig.
Els nens i nenes hauran d’identificar el fragment de la melodia i hauran d’escriure la lletra que correspon al fragment a sota de cada nota corresponent.


A dalt del text trobem una imatge que reflecteix l'activitat que duran a terme els nens i nenes.

QUART DIA:

Durant la quarta sessió cada grup s’haurà d’inventar un ritme curt i que serveixi d’acompanyament a la cançó treballada. Amb el Kid Pix hauran d’elaborar una fitxa amb els símbols que identifiquin el ritme (poden ser inventats per ells). Mitjançant la gravadora del programa hauran de gravar el ritme utilitzant un instrument de percussió.

CINQUÈ DIA:

Durant l’última sessió els grups posaran en comú el seu treball. Escoltarem els ritmes que s’ha inventat cada grup mentre la resta de la classe va cantant la cançó.
Després l’alumnat farà una valoració del treball que han fet.

LA IMPORTÀNCIA DE L’ESPLAI

La paraula esplai engloba al conjunt de paraules com: jocs, colònies, excursions, festes al carrer, tallers, monitors, animació, participació, …
Es tracta d’una entitat educativa que es planteja formalment l’educació integral dels nens i nenes en el seu temps lliure, on es poden dur a terme activitats de teatre, de natura, esportives, de música, plàstiques, científiques, …; que els nens i nenes realitzen al seu temps lliure i que els ajuden a relacionar-se amb els altres i amb tot el que els envolta.

Aquestes entitats representen el que els francesos anomenen “educació popular”, una educació acadèmica amb alt contingut de dinamització social que sorgeix del poble i pel mateix poble. I és a partir dels anys 60, que apareixen gràcies a la importància que es comença a donar al temps lliure en el desenvolupament del nen.

El següent vídeo es creat per la Comissió Esplais Sense Sostre per demanar ajuda i denunciar una terrible problemàtica que pateixen: la manca de local per dur a terme la seva funció. Aquest vídeo ha estat triat per donar suport i a la vegada fer consciència a la gent de la tasca tan important que fan els esplais a la nostra societat actual, on pares treballen seguint un horari que sovint no és compatible a l’escolar, i que no disposen de ningú que els ajudi o que se n‘encarregui de la formació dels seus fills durant el temps lliure.

Per educar en el temps lliure i per desenvolupar a fons totes les seves possibilitats és necessari una institució que s’hi dediqui. Fa falta que la societat se’n faci càrreg d’aquesta necessitat social a partir d’una cèl·lula social que, com la família o l’escola, garanteixi la finalitat, la continuïtat i estabilitat del procés educatiu. Per això, volem incloure aquest vídeo en el nostre blog.
Pensem també, que l’esplai esdevé un patrimoni típicament català que no ens podem permetre desaprofitar, sinó pel contrari, que és necessari reforçar i donar tot el nostre suport per situar-lo com a interlocutor social en la comunitat educativa.

Com fer ús del programari educatiu?

EL PROGRAMARI EDUCATIU


Actualment el programari educatiu és la nova forma d’arribar al coneixement. D’aquí rau la seva importància en l’àmbit escolar, ja que és un programa elaborat per tal de que l’alumne pugui assolir uns determinats sabers.
Aquest recurs es pot trobar com a local, que facilita la interactivitat i implicació de l’usuari, i per tant, s’adequa a les seves necessitats ja que es pot personalitzar, i també permet cercar informació a partir d’uns criteris: un exemple serien programes com l’Enciclopèdia Encarta, Word, Excel, Cabri geometria, etc. ; o bé es pot trobar com a recurs a la xarxa, on la col·laboració, compartir i intercanviar informació, a part de cercar-la, es dóna de forma on-line a través de xats i videoconferències, off-line amb el correu electrònic i amb fòrums i webs.
Ara bé, depenent de l’ús que se’n faci d’un programari, aquest serà o no educatiu.

L’avaluació del programari educatiu és un tema que sovint ens tramet a interrogants com: són segures les webs?, quins programes escollir per a l’ensenyament?, amb quines finalitats els hem d’ensenyar?, i qui controla l’ús que se’n fa d’aquests programes?

Amb freqüència es pensa que un programa és prou bo i adequat si té les instal·lacions necessàries i una demanda suficient, però per a molta gent, un programari no pot reduir-se a un conjunt d’indicadors com els dos anteriors; sinó que ha de reunir unes determinades característiques. Per aquest motiu, i reflexionant molt en el tema, proposo una sèrie de set criteris a continuació per avaluar l’educabilitat d’un programari tenint en compte a qui va destinat, els continguts i les seves funcions:

1. Atractiu: que per les seves pròpies característiques els alumnes es sentin atrets.
2. Que resulti útil per els individus i la comunitat als quals abasteix.
3. Consistent: que hi hagi consistència entre el que diu i el que executa.
4. Original: que respongui de manera diferent als altres programes.
5. Efectiu: que faci bé el que duu a terme i pugui demostrar la seva efectivitat.
6. Funcional: que proporcioni a l’alumnat les habilitats bàsiques per desenvolupar-se.
7. Estimulant: que estimuli el creixement i aprenentatge individual en els diversos aspectes.

Així, no volem un mestre amb fiabilitat vers aquests medis, sovint degut a l’afició a voler estalviar temps i esforços en buscar el material necessari per l’activitat o per motiu de moda d’aquests mitjans; sinó que el mestre ha de plantejar-se com trobar solucions, seleccionar, analitzar, i ser capaç d’adaptar els materials a diverses situacions, encara que això suposi un esforç.
Com a futura mestra crec que no s’ha de tenir por davant d’aquesta situació, ja que reflexionar sobre l’ús de les TIC o dels programaris ens ajudarà també a mostrar als alumnes com ser crític amb els diferents programes.

Els castells

Els castells són una tradició típica que es practica arreu dels països catalans. La seva història forma part de la història del nostre país i el seu futur depèn de les generacions que vénen.
Aquest videoclip és un curt que pretén transmetre el treball en equip dels castellers i el fet que tothom hi té cabuda. També recull algunes de les nocions bàsiques de les parts d’un castell, encara que de manera molt esquemàtica.

PROGRAMARI EDUCATIU

A mesura que avança la tecnologia es fa necessari adaptar-nos a les seves possibilitats i al seu potencial. Això és aplicable a qualsevol àmbit. Adaptar les noves tecnologies a l’educació es fa imperiós tenint en compte el seu valor en l’aprenentatge significatiu. El programari educatiu ens obre un ventall de possibilitats en aquest sentit. Per als docents actuals i futurs professors és important conèixer tots els recursos didàctics possibles a fi de poder avaluar-los i introduir-los a l’escola com una eina més d’aprenentatge.
Perquè promou l’aprenentatge significatiu el Programari Educatiu? En aquest sentit és interessant citar les conclusions de l’estudi de l’Unesco sobre el tema. En ell es diu que les persones retenen el 80% del que veuen, escolten i fan. El programari integra elements visuals, auditius i manipulatius. Aquesta capacitat d’interacció dels recursos tecnològics fan que l’aprenentatge sigui divertit, potencia la creativitat i facilita la relació entre el que l’alumne sap i el que aprèn. A més fa possible efectuar les activitats a casa amb un tutor virtual ja que els programes estan concebuts per corregir els exercicis en el moment que s’executen cosa que facilita la seva retenció.
Com que el propòsit d’aquest treball és conèixer alguns d’aquest programes a fi d’analitzar les seves possibilitats didàctiques, m’agradaria comentar alguns que considero que poden ser útils:
· LOGO (http://neoparaiso.com/logo/) és un llenguatge que pot ésser emprat per aprendre matemàtiques i geometria de manera fàcil i senzilla. Una tortuga manejada per l’alumne li permet dibuixar, pintar i realitzar figures geomètriques. És molt interactiu, permet al nen crear i investigar sobre les pròpies creacions. Quines aportacions dona al docent? Aporta unitats didàctiques que serveixen de suport a l’aprenentatge i la possibilitat de compartir experiències i aplicacions del programa amb altres docents que el fan servir.
· En el camp de les ciències es pot utilitzar Froguts (www.froguts.com) . Aquest és un programa de simulació. Entre d’altres permet a l’alumne disseccionar virtualment un amfibi, conèixer i identificar les seves parts.
· EDU365.cat (www.edu365.cat). És un portal que té moltes possibilitats didàctiques. En l’assignatura de música ofereix oportunitats d’aprenentatge molt interactiu i divertit. El nen aprèn jugant a reconèixer les notes i els sons, aprèn a crear la seva pròpia música, es familiaritza amb diferents estils de música i amb les varietats d’instruments i les seves possibilitats.
A algunes persones els fa respecte entrar en el món “misteriós” de la informàtica. Diuen que no està fet per ells o elles. Aquesta actitud no ens la podem permetre els que volem exercir la docència. Hem d’accedir i entendre totes les oportunitats d’aprenentatge que aporta el programari educatiu: les enciclopèdies on line, els documentals monogràfics, els programes que permeten crear un kit de radio, saber fer servir una base de dades, redactar un text fent servir les diferents aplicacions, crear un Power Point i molt més. Quan més familiaritzats estem amb els programes informàtics, més fàcil ens resultarà accedir als nous i més aplicacions podrem trobar en el context educatiu.

LA DANSA COM A RECURS DIDÀCTIC

Si tenim en compte el tema del que tracta el blog, el títol de aquest escrit hauria de ser la dansa catalana com a recurs didàctic. I amb molta raó pel fet de que el vídeo tracta d’una dansa del nostre país. Tanmateix vull que la meva reflexió justifiqui l’encapçalament.
Del que no hi ha dubte és que aquest vídeo ens fa una demostració del valor educatiu de la dansa i de l’aplicació a l’ensenyament a les escoles. Com es pot veure, aquesta disciplina permet desenvolupar l’expressió estètica, les habilitats psicomotrius, potencia les relacions socials i el treball en equip, la interacció entre el grup i la comunicació a través de l’expressió corporal. Al vídeo també es veu la relació d’altres àrees com les arts plàstiques, el coneixement de l’entorn social i cultural amb la dansa, aspectes que poden enriquir l’activitat. A més permet al professor observar els diferents alumnes en un ambient relaxat, en un context que els permet desinhibir-se i d’aquesta manera descobrir les habilitats de cada alumne per poder donar una atenció més individualitzada i potenciar les seves capacitats.
La Mireia Pàmies fa uns comentaris molt encertats sobre la importància de que els pares no siguin exclosos de l’entorn educatiu dels seus fills. En aquest sentit l’aprenentatge de les danses, tradicionals o no, catalanes o d’altres llocs poden jugar un paper molt important. Si s’engresca als pares a participar-hi formaran part d l’entorn escolar dels seus fills. Això serà beneficiós tant pels foranis com pels autòctons. Ja hi ha escoles a Catalunya on això, a través de l’AMPA, ja s’està fent.

Aplicacions informàtiques a l'aula

En ple segle XXI el progrés és innegable. La tecnologia avança més ràpid que la pròpia moral humana, innova tots els camps que abraça i canvia la societat.
En aquest context, doncs, és normal que el món de l’educació, i més en concret, l’escola, es vegi obligada a seguir els passos de la societat a la qual pertany.
En poc temps s’ha passat de llegir contes als infants i mostrar-los les imatges, a posar-los davant d’un ordinador i submergir-los en un món virtual interactiu.
Són moltes les eines que usa l’escola per innovar i adaptar-se a la societat de la informació i la comunicació des de portàtils fins a material audiovisual de tot tipus o bé bases de dades o programes d’edició gràfica, però una de les eines que més ràpid evoluciona són els programes educatius.
Considerem que els programes educatius són aplicacions informàtiques dissenyades per a ser utilitzades en contextos d'ensenyament - aprenentatge, per tant, amb clars objectius educatius que permeten considerar-lo un mitjà més al servei de l'educació. La finalitat d’aquests programes és representar un coneixement.
El ventall d’elements que es poden utilitzar per assolir aquest objectiu és tant ampli que l’usuari es pot crear la seva representació mental del concepte molt fàcilment.
És curiós, perquè tot i ser un element estàtic en el sentit físic aconsegueix, gràcies a aquests elements, transmetre idees, coneixements, experiències, i fins i tot, coneixements.

Dins aquestes aplicacions i solem trobar uns continguts multimèdia (textos, sons, gràfics, animació i imatges fixes i mòbils, emmagatzemades en forma digital) als quals podem accedir de manera interactiva.
Algunes de les característiques dels continguts multimèdia son:
- La comunicació simbòlica: Fem servir símbols per comunicar-nos amb les altres persones i per pensar.
- La representació analògica i representació convencional: Existeixen símbols que "representen" d’una manera literal i figurativa el seu significat, com pot ser un dibuix, una fotografia. D’altres els representen d’una manera més complexa, establerta per la col·lectivitat, com pot ser el mateix llenguatge, els senyals de tràfic,..,
La interactivitat incrementa quantitativament i qualitativa la capacitat dels usuaris d’intervenir en el desenvolupament de la presentació de la informació que incorporen els programes.
Com hem dit abans, hem passat de ser espectadors a ser autors, col·laboradors o bé participants d’una mitjans que no només permeten la participació sinó que en ocasions la requereixen.
Com més gran sigui el nivell d’intervenció que es concedeixi a l’usuari major serà el nivell d'interactivitat de l'eina.

És tal l’impacte d’aquestes aplicacions i la seva repercussió en la societat educativa que està canviant la manera de relacionar-nos, i per tant, d’ensenyar.
La classificació d’aquests programes és un punt de discussió entre els autors més importants del tema. N’hi ha que creuen que les funcions que permeten els nous productes poden ser de dos tipus: exploratories (impliquen l'aprenentatge de models d'investigació i saber trobar les diferències entre ells) i expressives (descriuen els aprenents construint les seves pròpies representacions).
De totes les propostes, una de les més útils és la de Bettetini:
L’autor proposà una classificació basada en les quatre funcions més essencials: presentar o reproduir informació, permetre l’exploració del coneixement, possibilitar l’expressió i possibilitar la comunicació.
Tot i que hi ha programes específics per a una de les funcions, la majoria possibiliten el desenvolupament de més d’una funció.
Un programa que permeti presentar o reproduir informació seria un programa concebut per aglutinar un determinat volum d’informació ben organitzada i estructurada per a que l’usuari la consulti. Els diccionaris o les enciclopèdies on-line en serien bons exemples.
Els programes que permeten l’exploració del coneixement han estat concebuts per crear entorns en els quals l’usuari pugui experimentar i anar construint el seu propi coneixement. L’exemple ideal són els programes de simulació.
Per últim, aquells programes que possibiliten l’expressió, son aquells que creen entorns en els quals els usuaris, manipulant diversos tipus d'informacions, tenen completa llibertat de creació. Són els que donen més llibertat a l’usuari, a nivell d’expressió, i per tant, son aquells que estan pensats per a gent molt diversa i amb diferents necessitats. En aquest grup hi podem trobar programes com: editors musical, de dibuix i de disseny.
Els recursos que podem trobar a internet tenen prestacions com la qualitat de so i imatge, elevat nivell d’interactivitat, adequació a l’usuari i seguiment. Aquestes prestacions, s’han vist ampliades per d’altres que augmenten la interactivitat i potencien la comunicació, com ara: eines de comunicació on-line (xat, videoconferència), eines de comunicació off-line (correu electrònic) i espais de debat: fòrums.
Totes aquestes prestacions fan dels programes educatius, no només recursos comunicatius, també facilitadors d’aprenentatge, ja que adeqüen el nivell a l’usuari i en molts casos son capaços d’anar avaluant contínuament, evitant la destemporització dels continguts assolits.

Un dels grans avantatges d’aquestes aplicacions és la possibilitat de tenir un espai sense límits per a la pròpia creativitat. Tenir programes interactius significa poder actuar lliurement i fer i desfer virtualment.
El llenguatge multimèdia permet una potencialitat didàctica diferent a les de considerar el recurs com a mitjà de transmissió d’informació i com a possible entorn d’experimentació del coneixement.

L’anàlisi de nombrós programari educatiu permet fer la següent diferenciació:
- Presentacions – demostracions
- Documentació – informació
- Narracions interactives
- Programes tutorials
- Exercitacions
- Simulacions
- Entorns de creació
- Jocs


Una de les grans virtuts d’aquests materials és la facilitat amb la que es modernitzen, i per tant, la dificultat d’arribar a quedar obsolets.
El que cal és que aquests programes arribin a ser assequibles per a tots els usuaris. Per que com sempre, la tecnologia va de la mà dels més afortunats, i no tothom pot gaudir dels avantatges que ofereix.
Però no totes les característiques dels programes educatius son positives, encara té tasques pendents per arribar a ser una eina universal i solidària.
Sovint aquestes aplicacions ens acosten a la societat, ens mostren la informació i ens ensenyen a tractar-la, però també ens integren en una societat individualista, que posa per davant el benefici propi. Totes aquestes innovacions i aquests nous materials didàctics estan molt bé, però no hem d’oblidar que hi ha altres maneres de treballar que també son necessàries: la comunicació entre un grup, la cooperació, la correcta expressió oral, son aspectes difícils de treballar a través d’un ordinador i que son molt importants per a la conservació d’uns valors que ens fan humans.

El programari educatiu

Un programa educatiu és una aplicació informàtica usada com a mitjà en contextos d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta aplicació pot ser directa (del mateix programa ja s’aprèn) o indirecta (s’usa tan sols com un recurs per aprendre).
La finalitat principal de tot programa educatiu és que l’usuari aprengui un concepte fent-ne una pròpia representació mental.
Això s’aconsegueix a partir de l’esquematització del concepte i utilitzant elements multimèdia. Aquests inclouen imatge, àudio i text, i permeten una interactivitat molt enriquidora per a l’aprenentatge de l’usuari.

La interactivitat implica una comunicació entre l’usuari i el programa, de manera que la persona té una àmplia participació i una llibertat molt gran davant tot el que fa amb material multimèdia, mentre que aquest últim li proporciona una resposta ràpida i eficaç. Es tracta, doncs, d’un procés bidireccional.
Per tal que hi hagi una bona interactivitat cal que el nivell d’intervenció i de decisió de l’usuari sigui elevat, que pugui manipular o ajustar el programa als valors que ell vol, que la comunicació sigui senzilla i que la resposta sigui ràpida.
Ens podem trobar amb cinc nivells d’interactivitat, segons el grau que compleixin tots els aspectes esmentats anteriorment. El nivell zero mostra una intervenció nula per part de l’usuari, mentre que el nivell cinc permet crear simulacions virtuals a qui fa ús del programa. Els nivells intermitjos presenten cert grau de llibertat per part de l’usuari, però no tant com el nivell cinc.

Les funcions del programari es poden classificar seguint una gran varietat de criteris, però el més fiable d’aquests és el que proposa Bettetini, el qual destaca quatre funcions:

- Presentar o reproduir informació. Es tracta d’un aglotinament d’informació estructurada.
- Permetre l’exploració del coneixement. Es basa en la creació d’entorns per experimentar i construir el propi coneixement. Els programes de simulació són un recurs molt útil per treballar aquest aspecte, ja que acosten a la realitat i permeten crear espais virtuals a l’usuari.
- Possibilitar l’expressió. L’usuari utilitza el propi codi simbòlic per expressar-se. El programa de creació és un recurs molt usat, ja que permet la llibertat de creació a tots els usuaris, adaptant-se a la diversitat d’interessos que aquests poden tenir.
- Possibilitar la comunicació. S’intenta fomentar l’intercanvi d’informació entre diferents usuaris.


Podem trobar recursos educatius a la xarxa, i és bo que aquests es combinin amb els recursos més locals, ja que proporcionen espais de debat (fòrums), entorns de treball col·laboratiu,etc.

L’ús del programa informàtic com a mitjà educatiu fa que la transmissió de la informació estigui més adaptada a la subjectivitat de cadascú, permet la manipulació dels elements per part de l’usuari, fomenta l’observació i l’anàlisi immediat de tot allò erroni o millorable, dóna lloc a la creativitat de cadascú...així doncs ens trobem davant d’un mitjà capaç d’enriquir molt el saber del nen deixant que aquest vagi al seu ritme i seguint els seus propis interessos.

Aquests programes es poden aplicar en àmbits molt variats. Alguns d’ells són la demostració (donar a conèixer una informació), la documentació (cerca d’una informació molt ben estructurada), les narracions interactives (contes que permeten opcions interactives, fàcilment adaptables a la voluntat del lector), programes tutorials (permeten que el professor vagi fent un seguiment de l’activitat de l’alumnat), programes d’exercitació (per practicar exercicis i trobar els errors a l’acte), programes de simulació, programes de creació i jocs educatius.

Cal tenir en compte que abans d’utilitzar un material multimèdia cal estudiar-ne bé el contingut i analitzar si és adequat respecte l’ensenyament que volem dur a terme.

Davant aquesta proposta didàctica tan satisfactòria, es preveuen molts canvis en el futur. Amb el pas dels anys aniran sorgint materials cada vegada més interactius i de més qualitat. Aquest fet comportarà canvis en la manera d’aprendre, i conseqüentment en la manera d’ensenyar.
Per aquest motiu és necessària una constant adaptació del currículum i del professorat a aquestes innovacions que proporcionaran un nou i interessant mètode d’ensenyament.

Força, equilibri, valor i seny!

Trobem l’origen dels castells en els balls valencians, quan en finalitzar la dansa alguns ballarins es pujaven a sobre les esquenes d’altres. Es deia que era una manera d’agrair a la Verge i per això com més recte i més amunt anava la construcció, millor. L’expectació era tal, que amb el pas del temps la gent es concentrava en la torre humana i aquesta va acabar absorbint el propi ball.

D’altres pobles d’arreu del món també tenen danses que culminen amb una torre humana, però cap supera els tres pisos. Per això cap d’elles no és comparable amb l’exercici dels castellers.

Els castells es calculen per l’altura en pisos i pel nombre de castellers que trobem en cada pis. El “tres de set”, per exemple, és aquell que té set pisos d’altura i en cada un hi trobem tres castellers.
Els pilars son els castells on tan sols hi trobem un sol casteller a cada pis. A vegades es fan castells amb un pilar al mig, i diem que és un castell amb agulla.



El període de més esplendor dels castellers fou el comprès entre l’any 1850 i el 1870, es van arribar a coronar castells de més de nou pisos i pilars de set durant les festes majors de Tarragona.

Per si els castells en si no fossin prou difícils, a vegades es fan castells aixecats per sota, on l’enxeneta es col·loca i la pinya va muntant el castell per sota d’ell, de manera que es va alçant muntat; també es fan els pilars caminats.

Els castells sempre van acompanyats de grallers i tabalers que toquen la tonada típica que ajuda als que son a baix a saber com va el castell.

Les colles castelleres agrupen gent de totes les edats, professions, religions, cultures d’un barri o una ciutat. Dins una colla hi trobem famílies senceres que converteixen aquesta tradició catalana en una activitat familiar i un bon entorn per a conviure amb gent de diverses edats i practicar una activitat física. Es diu que un casteller ha de tenir força, equilibri, valor i seny, valors que converteixen una tradició històrica en una activitat que potencia l’autosuperació i el treball en equip.

Immigrants en català

Buscant algun vídeo que pogués ser d'interès per reflexionar sobre el tema tractat al nostre bloc, he trobat aquest clip al portal edu3.cat. Es tracta del programa “Tot un món” (TVC).
Us convido a visionar-lo, ja que amb tan sols quatre minuts resumeix un factor a tenir en compte al nostre país. Crec que, encara que no estigui directament relacionat amb l'educació dels nens i nenes presents a les nostres aules, és important no passar per alt l'ambient més pròxim a ells i elles: la famíla.






Quan parlem d'atenció a la diversitat, crec que s'han de tenir en compte diversos factors. Un d'ells, en el qual em centraré per fer l'escrit, és no deixar de banda les persones que tenen una gran influència sobre el nostre alumnat. Tenint en compte que estem tractant amb nens i nenes que tenen aproximadament entre sis i dotze anys, aquests personatges influenciadors, en el nostre cas, seran els pares i les mares.

Sens dubte, la idea d'adaptació a una nova cultura va precedida per un coneixement mínim de la llengua que representa aquesta. Aquest fet queda totalment reflectit en les opinions dels entrevistats del vídeo visionat. Segons ells, el fet de no conèixer la llengua catalana els fa sentir desplaçats o fora de lloc en alguns moments de la seva vida quotidiana.
Per aquest fet, cal, i està molt bé que hi hagi aules on la gent gran pugui aprendre la llengua, tan si ve de l'estranger com si no.

El fet que els pares i les mares immigrants mostrin interès en aprendre la cultura del país receptor, fa que els fills i filles vegin la seva adaptació d'una forma més natural i no tan sols com una activitat de la qual es veuen forçats a fer a l'escola. Dit d'una altra manera, fa que els infants vegin el coneixement de la llengua com a una acció necessària. Així doncs, en treiem la idea que l'interès per aprendre per part dels pares i les mares és un element reforçador per l'educació dels fills.

Una altra idea important que podem extreure del clip, és la de la parella lingüística com a mitjà eficaç per conèixer profundament no tan sols l'idioma, sinó els costums i les tradicions de dos països. Es tracta d'un procés d'ensenyament comú, del qual en treuen profit dues persones.

Davant la nombrosa existència de varietat de procedències a les aules, es pot aplicar la pràctica de la parella lingüística per atendre més satisfactòriament la diversitat, encara que sigui d'una manera més general. Es tracta de la idea que hi hagi un intercanvi de cultures a l'aula. És important veure que no tan sols és escencial el coneixement de la cultura catalana per part dels nouvinguts, sinó que els nens i les nenes nascuts/des aquí cal que tinguin una ment oberta a tota la varietat de cultures que tenen al seu davant. Això enriqueix molt el saber d'una persona.

Així doncs, per concluïr el meu text, destacaré la importància que té el coneixement de la cultura catalana per part de tots els ciutandans i totes les ciutadanes, vinguin d'on vinguin. Ja sigui des de les aules de primària, o des de les aules per adults, cal fer veure que la cultura catalana està oberta a tothom, i que amb ella es pot arribar a tot arreu. Això sí, sempre sense deixar de banda que hi ha una gran varietat de procedències al nostre país que no s'han de perdre, ja que poden aportar molta riquesa a la cultura catalana.


Mireia Pàmies i Gili

La veu catalana

Aquesta és la primera entrada del nostre bloc així que aprofitarem per presentar-nos i explicar breument el motiu i els temes que tractarem.
Som quatre estudiants de primer de magisteri d’educació primària a la Universitat de Girona. Cada una de nosaltres prové de diferents indrets de Catalunya i tot i tenir interessos molt diferents, ens uneix la relació amb alguna tradició popular catalana.
Aquest és un dels motius pels quals vam decidir el tema del bloc: La tradició catalana i les noves tecnologies aplicades a l’educació.

El propòsit del nostre petit espai a la xarxa és, doncs, acostar a les escoles les tradicions de la nostra terra a través de les tecnologies actuals.

Catalunya és un país de diversitat i d’història. Té uns símbols històrics: la senyera, els segadors i la diada de l’onze de setembre. La nostra terra també té una diversitat paisatgística que ens fa privilegiats a aquells que hi vivim: planes, costa i muntanya.
A més d’aquesta diversitat territorial tenim una gran diversitat dialèctica i cultural, i sobretot de tradicions.
Les tradicions fan referència a tot allò que té origen en les generacions passades i que, mantenint un fort contingut social, es transmet a les següents generacions. Les tradicions del nostre país , per tant, són l’herència que hem rebut dels nostres avantpassats. No totes les tradicions es conserven, algunes es mantenen vives i d’altres es van reduint i acaben desapareixent. Sabem que per conservar quelcom, s’ha d’estimar i per això creiem que, acostant aquests costums a les generacions futures, assegurem la continuïtat de part del patrimoni català.

En aquest bloc farem un recull d’algunes d’aquestes tradicions tant nostres i de les possibilitats didàctiques que ofereixen, també les lligarem amb les noves tecnologies, ja que creiem que les tradicions es poden anar adaptant a la modernització de la societat, sense perdre mai la seva essència.