LA DANSA COM A RECURS DIDÀCTIC

Si tenim en compte el tema del que tracta el blog, el títol de aquest escrit hauria de ser la dansa catalana com a recurs didàctic. I amb molta raó pel fet de que el vídeo tracta d’una dansa del nostre país. Tanmateix vull que la meva reflexió justifiqui l’encapçalament.
Del que no hi ha dubte és que aquest vídeo ens fa una demostració del valor educatiu de la dansa i de l’aplicació a l’ensenyament a les escoles. Com es pot veure, aquesta disciplina permet desenvolupar l’expressió estètica, les habilitats psicomotrius, potencia les relacions socials i el treball en equip, la interacció entre el grup i la comunicació a través de l’expressió corporal. Al vídeo també es veu la relació d’altres àrees com les arts plàstiques, el coneixement de l’entorn social i cultural amb la dansa, aspectes que poden enriquir l’activitat. A més permet al professor observar els diferents alumnes en un ambient relaxat, en un context que els permet desinhibir-se i d’aquesta manera descobrir les habilitats de cada alumne per poder donar una atenció més individualitzada i potenciar les seves capacitats.
La Mireia Pàmies fa uns comentaris molt encertats sobre la importància de que els pares no siguin exclosos de l’entorn educatiu dels seus fills. En aquest sentit l’aprenentatge de les danses, tradicionals o no, catalanes o d’altres llocs poden jugar un paper molt important. Si s’engresca als pares a participar-hi formaran part d l’entorn escolar dels seus fills. Això serà beneficiós tant pels foranis com pels autòctons. Ja hi ha escoles a Catalunya on això, a través de l’AMPA, ja s’està fent.