La veu catalana

Aquesta és la primera entrada del nostre bloc així que aprofitarem per presentar-nos i explicar breument el motiu i els temes que tractarem.
Som quatre estudiants de primer de magisteri d’educació primària a la Universitat de Girona. Cada una de nosaltres prové de diferents indrets de Catalunya i tot i tenir interessos molt diferents, ens uneix la relació amb alguna tradició popular catalana.
Aquest és un dels motius pels quals vam decidir el tema del bloc: La tradició catalana i les noves tecnologies aplicades a l’educació.

El propòsit del nostre petit espai a la xarxa és, doncs, acostar a les escoles les tradicions de la nostra terra a través de les tecnologies actuals.

Catalunya és un país de diversitat i d’història. Té uns símbols històrics: la senyera, els segadors i la diada de l’onze de setembre. La nostra terra també té una diversitat paisatgística que ens fa privilegiats a aquells que hi vivim: planes, costa i muntanya.
A més d’aquesta diversitat territorial tenim una gran diversitat dialèctica i cultural, i sobretot de tradicions.
Les tradicions fan referència a tot allò que té origen en les generacions passades i que, mantenint un fort contingut social, es transmet a les següents generacions. Les tradicions del nostre país , per tant, són l’herència que hem rebut dels nostres avantpassats. No totes les tradicions es conserven, algunes es mantenen vives i d’altres es van reduint i acaben desapareixent. Sabem que per conservar quelcom, s’ha d’estimar i per això creiem que, acostant aquests costums a les generacions futures, assegurem la continuïtat de part del patrimoni català.

En aquest bloc farem un recull d’algunes d’aquestes tradicions tant nostres i de les possibilitats didàctiques que ofereixen, també les lligarem amb les noves tecnologies, ja que creiem que les tradicions es poden anar adaptant a la modernització de la societat, sense perdre mai la seva essència.