PROGRAMARI EDUCATIU

A mesura que avança la tecnologia es fa necessari adaptar-nos a les seves possibilitats i al seu potencial. Això és aplicable a qualsevol àmbit. Adaptar les noves tecnologies a l’educació es fa imperiós tenint en compte el seu valor en l’aprenentatge significatiu. El programari educatiu ens obre un ventall de possibilitats en aquest sentit. Per als docents actuals i futurs professors és important conèixer tots els recursos didàctics possibles a fi de poder avaluar-los i introduir-los a l’escola com una eina més d’aprenentatge.
Perquè promou l’aprenentatge significatiu el Programari Educatiu? En aquest sentit és interessant citar les conclusions de l’estudi de l’Unesco sobre el tema. En ell es diu que les persones retenen el 80% del que veuen, escolten i fan. El programari integra elements visuals, auditius i manipulatius. Aquesta capacitat d’interacció dels recursos tecnològics fan que l’aprenentatge sigui divertit, potencia la creativitat i facilita la relació entre el que l’alumne sap i el que aprèn. A més fa possible efectuar les activitats a casa amb un tutor virtual ja que els programes estan concebuts per corregir els exercicis en el moment que s’executen cosa que facilita la seva retenció.
Com que el propòsit d’aquest treball és conèixer alguns d’aquest programes a fi d’analitzar les seves possibilitats didàctiques, m’agradaria comentar alguns que considero que poden ser útils:
· LOGO (http://neoparaiso.com/logo/) és un llenguatge que pot ésser emprat per aprendre matemàtiques i geometria de manera fàcil i senzilla. Una tortuga manejada per l’alumne li permet dibuixar, pintar i realitzar figures geomètriques. És molt interactiu, permet al nen crear i investigar sobre les pròpies creacions. Quines aportacions dona al docent? Aporta unitats didàctiques que serveixen de suport a l’aprenentatge i la possibilitat de compartir experiències i aplicacions del programa amb altres docents que el fan servir.
· En el camp de les ciències es pot utilitzar Froguts (www.froguts.com) . Aquest és un programa de simulació. Entre d’altres permet a l’alumne disseccionar virtualment un amfibi, conèixer i identificar les seves parts.
· EDU365.cat (www.edu365.cat). És un portal que té moltes possibilitats didàctiques. En l’assignatura de música ofereix oportunitats d’aprenentatge molt interactiu i divertit. El nen aprèn jugant a reconèixer les notes i els sons, aprèn a crear la seva pròpia música, es familiaritza amb diferents estils de música i amb les varietats d’instruments i les seves possibilitats.
A algunes persones els fa respecte entrar en el món “misteriós” de la informàtica. Diuen que no està fet per ells o elles. Aquesta actitud no ens la podem permetre els que volem exercir la docència. Hem d’accedir i entendre totes les oportunitats d’aprenentatge que aporta el programari educatiu: les enciclopèdies on line, els documentals monogràfics, els programes que permeten crear un kit de radio, saber fer servir una base de dades, redactar un text fent servir les diferents aplicacions, crear un Power Point i molt més. Quan més familiaritzats estem amb els programes informàtics, més fàcil ens resultarà accedir als nous i més aplicacions podrem trobar en el context educatiu.

LA DANSA COM A RECURS DIDÀCTIC

Si tenim en compte el tema del que tracta el blog, el títol de aquest escrit hauria de ser la dansa catalana com a recurs didàctic. I amb molta raó pel fet de que el vídeo tracta d’una dansa del nostre país. Tanmateix vull que la meva reflexió justifiqui l’encapçalament.
Del que no hi ha dubte és que aquest vídeo ens fa una demostració del valor educatiu de la dansa i de l’aplicació a l’ensenyament a les escoles. Com es pot veure, aquesta disciplina permet desenvolupar l’expressió estètica, les habilitats psicomotrius, potencia les relacions socials i el treball en equip, la interacció entre el grup i la comunicació a través de l’expressió corporal. Al vídeo també es veu la relació d’altres àrees com les arts plàstiques, el coneixement de l’entorn social i cultural amb la dansa, aspectes que poden enriquir l’activitat. A més permet al professor observar els diferents alumnes en un ambient relaxat, en un context que els permet desinhibir-se i d’aquesta manera descobrir les habilitats de cada alumne per poder donar una atenció més individualitzada i potenciar les seves capacitats.
La Mireia Pàmies fa uns comentaris molt encertats sobre la importància de que els pares no siguin exclosos de l’entorn educatiu dels seus fills. En aquest sentit l’aprenentatge de les danses, tradicionals o no, catalanes o d’altres llocs poden jugar un paper molt important. Si s’engresca als pares a participar-hi formaran part d l’entorn escolar dels seus fills. Això serà beneficiós tant pels foranis com pels autòctons. Ja hi ha escoles a Catalunya on això, a través de l’AMPA, ja s’està fent.

Aplicacions informàtiques a l'aula

En ple segle XXI el progrés és innegable. La tecnologia avança més ràpid que la pròpia moral humana, innova tots els camps que abraça i canvia la societat.
En aquest context, doncs, és normal que el món de l’educació, i més en concret, l’escola, es vegi obligada a seguir els passos de la societat a la qual pertany.
En poc temps s’ha passat de llegir contes als infants i mostrar-los les imatges, a posar-los davant d’un ordinador i submergir-los en un món virtual interactiu.
Són moltes les eines que usa l’escola per innovar i adaptar-se a la societat de la informació i la comunicació des de portàtils fins a material audiovisual de tot tipus o bé bases de dades o programes d’edició gràfica, però una de les eines que més ràpid evoluciona són els programes educatius.
Considerem que els programes educatius són aplicacions informàtiques dissenyades per a ser utilitzades en contextos d'ensenyament - aprenentatge, per tant, amb clars objectius educatius que permeten considerar-lo un mitjà més al servei de l'educació. La finalitat d’aquests programes és representar un coneixement.
El ventall d’elements que es poden utilitzar per assolir aquest objectiu és tant ampli que l’usuari es pot crear la seva representació mental del concepte molt fàcilment.
És curiós, perquè tot i ser un element estàtic en el sentit físic aconsegueix, gràcies a aquests elements, transmetre idees, coneixements, experiències, i fins i tot, coneixements.

Dins aquestes aplicacions i solem trobar uns continguts multimèdia (textos, sons, gràfics, animació i imatges fixes i mòbils, emmagatzemades en forma digital) als quals podem accedir de manera interactiva.
Algunes de les característiques dels continguts multimèdia son:
- La comunicació simbòlica: Fem servir símbols per comunicar-nos amb les altres persones i per pensar.
- La representació analògica i representació convencional: Existeixen símbols que "representen" d’una manera literal i figurativa el seu significat, com pot ser un dibuix, una fotografia. D’altres els representen d’una manera més complexa, establerta per la col·lectivitat, com pot ser el mateix llenguatge, els senyals de tràfic,..,
La interactivitat incrementa quantitativament i qualitativa la capacitat dels usuaris d’intervenir en el desenvolupament de la presentació de la informació que incorporen els programes.
Com hem dit abans, hem passat de ser espectadors a ser autors, col·laboradors o bé participants d’una mitjans que no només permeten la participació sinó que en ocasions la requereixen.
Com més gran sigui el nivell d’intervenció que es concedeixi a l’usuari major serà el nivell d'interactivitat de l'eina.

És tal l’impacte d’aquestes aplicacions i la seva repercussió en la societat educativa que està canviant la manera de relacionar-nos, i per tant, d’ensenyar.
La classificació d’aquests programes és un punt de discussió entre els autors més importants del tema. N’hi ha que creuen que les funcions que permeten els nous productes poden ser de dos tipus: exploratories (impliquen l'aprenentatge de models d'investigació i saber trobar les diferències entre ells) i expressives (descriuen els aprenents construint les seves pròpies representacions).
De totes les propostes, una de les més útils és la de Bettetini:
L’autor proposà una classificació basada en les quatre funcions més essencials: presentar o reproduir informació, permetre l’exploració del coneixement, possibilitar l’expressió i possibilitar la comunicació.
Tot i que hi ha programes específics per a una de les funcions, la majoria possibiliten el desenvolupament de més d’una funció.
Un programa que permeti presentar o reproduir informació seria un programa concebut per aglutinar un determinat volum d’informació ben organitzada i estructurada per a que l’usuari la consulti. Els diccionaris o les enciclopèdies on-line en serien bons exemples.
Els programes que permeten l’exploració del coneixement han estat concebuts per crear entorns en els quals l’usuari pugui experimentar i anar construint el seu propi coneixement. L’exemple ideal són els programes de simulació.
Per últim, aquells programes que possibiliten l’expressió, son aquells que creen entorns en els quals els usuaris, manipulant diversos tipus d'informacions, tenen completa llibertat de creació. Són els que donen més llibertat a l’usuari, a nivell d’expressió, i per tant, son aquells que estan pensats per a gent molt diversa i amb diferents necessitats. En aquest grup hi podem trobar programes com: editors musical, de dibuix i de disseny.
Els recursos que podem trobar a internet tenen prestacions com la qualitat de so i imatge, elevat nivell d’interactivitat, adequació a l’usuari i seguiment. Aquestes prestacions, s’han vist ampliades per d’altres que augmenten la interactivitat i potencien la comunicació, com ara: eines de comunicació on-line (xat, videoconferència), eines de comunicació off-line (correu electrònic) i espais de debat: fòrums.
Totes aquestes prestacions fan dels programes educatius, no només recursos comunicatius, també facilitadors d’aprenentatge, ja que adeqüen el nivell a l’usuari i en molts casos son capaços d’anar avaluant contínuament, evitant la destemporització dels continguts assolits.

Un dels grans avantatges d’aquestes aplicacions és la possibilitat de tenir un espai sense límits per a la pròpia creativitat. Tenir programes interactius significa poder actuar lliurement i fer i desfer virtualment.
El llenguatge multimèdia permet una potencialitat didàctica diferent a les de considerar el recurs com a mitjà de transmissió d’informació i com a possible entorn d’experimentació del coneixement.

L’anàlisi de nombrós programari educatiu permet fer la següent diferenciació:
- Presentacions – demostracions
- Documentació – informació
- Narracions interactives
- Programes tutorials
- Exercitacions
- Simulacions
- Entorns de creació
- Jocs


Una de les grans virtuts d’aquests materials és la facilitat amb la que es modernitzen, i per tant, la dificultat d’arribar a quedar obsolets.
El que cal és que aquests programes arribin a ser assequibles per a tots els usuaris. Per que com sempre, la tecnologia va de la mà dels més afortunats, i no tothom pot gaudir dels avantatges que ofereix.
Però no totes les característiques dels programes educatius son positives, encara té tasques pendents per arribar a ser una eina universal i solidària.
Sovint aquestes aplicacions ens acosten a la societat, ens mostren la informació i ens ensenyen a tractar-la, però també ens integren en una societat individualista, que posa per davant el benefici propi. Totes aquestes innovacions i aquests nous materials didàctics estan molt bé, però no hem d’oblidar que hi ha altres maneres de treballar que també son necessàries: la comunicació entre un grup, la cooperació, la correcta expressió oral, son aspectes difícils de treballar a través d’un ordinador i que son molt importants per a la conservació d’uns valors que ens fan humans.

El programari educatiu

Un programa educatiu és una aplicació informàtica usada com a mitjà en contextos d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta aplicació pot ser directa (del mateix programa ja s’aprèn) o indirecta (s’usa tan sols com un recurs per aprendre).
La finalitat principal de tot programa educatiu és que l’usuari aprengui un concepte fent-ne una pròpia representació mental.
Això s’aconsegueix a partir de l’esquematització del concepte i utilitzant elements multimèdia. Aquests inclouen imatge, àudio i text, i permeten una interactivitat molt enriquidora per a l’aprenentatge de l’usuari.

La interactivitat implica una comunicació entre l’usuari i el programa, de manera que la persona té una àmplia participació i una llibertat molt gran davant tot el que fa amb material multimèdia, mentre que aquest últim li proporciona una resposta ràpida i eficaç. Es tracta, doncs, d’un procés bidireccional.
Per tal que hi hagi una bona interactivitat cal que el nivell d’intervenció i de decisió de l’usuari sigui elevat, que pugui manipular o ajustar el programa als valors que ell vol, que la comunicació sigui senzilla i que la resposta sigui ràpida.
Ens podem trobar amb cinc nivells d’interactivitat, segons el grau que compleixin tots els aspectes esmentats anteriorment. El nivell zero mostra una intervenció nula per part de l’usuari, mentre que el nivell cinc permet crear simulacions virtuals a qui fa ús del programa. Els nivells intermitjos presenten cert grau de llibertat per part de l’usuari, però no tant com el nivell cinc.

Les funcions del programari es poden classificar seguint una gran varietat de criteris, però el més fiable d’aquests és el que proposa Bettetini, el qual destaca quatre funcions:

- Presentar o reproduir informació. Es tracta d’un aglotinament d’informació estructurada.
- Permetre l’exploració del coneixement. Es basa en la creació d’entorns per experimentar i construir el propi coneixement. Els programes de simulació són un recurs molt útil per treballar aquest aspecte, ja que acosten a la realitat i permeten crear espais virtuals a l’usuari.
- Possibilitar l’expressió. L’usuari utilitza el propi codi simbòlic per expressar-se. El programa de creació és un recurs molt usat, ja que permet la llibertat de creació a tots els usuaris, adaptant-se a la diversitat d’interessos que aquests poden tenir.
- Possibilitar la comunicació. S’intenta fomentar l’intercanvi d’informació entre diferents usuaris.


Podem trobar recursos educatius a la xarxa, i és bo que aquests es combinin amb els recursos més locals, ja que proporcionen espais de debat (fòrums), entorns de treball col·laboratiu,etc.

L’ús del programa informàtic com a mitjà educatiu fa que la transmissió de la informació estigui més adaptada a la subjectivitat de cadascú, permet la manipulació dels elements per part de l’usuari, fomenta l’observació i l’anàlisi immediat de tot allò erroni o millorable, dóna lloc a la creativitat de cadascú...així doncs ens trobem davant d’un mitjà capaç d’enriquir molt el saber del nen deixant que aquest vagi al seu ritme i seguint els seus propis interessos.

Aquests programes es poden aplicar en àmbits molt variats. Alguns d’ells són la demostració (donar a conèixer una informació), la documentació (cerca d’una informació molt ben estructurada), les narracions interactives (contes que permeten opcions interactives, fàcilment adaptables a la voluntat del lector), programes tutorials (permeten que el professor vagi fent un seguiment de l’activitat de l’alumnat), programes d’exercitació (per practicar exercicis i trobar els errors a l’acte), programes de simulació, programes de creació i jocs educatius.

Cal tenir en compte que abans d’utilitzar un material multimèdia cal estudiar-ne bé el contingut i analitzar si és adequat respecte l’ensenyament que volem dur a terme.

Davant aquesta proposta didàctica tan satisfactòria, es preveuen molts canvis en el futur. Amb el pas dels anys aniran sorgint materials cada vegada més interactius i de més qualitat. Aquest fet comportarà canvis en la manera d’aprendre, i conseqüentment en la manera d’ensenyar.
Per aquest motiu és necessària una constant adaptació del currículum i del professorat a aquestes innovacions que proporcionaran un nou i interessant mètode d’ensenyament.

Força, equilibri, valor i seny!

Trobem l’origen dels castells en els balls valencians, quan en finalitzar la dansa alguns ballarins es pujaven a sobre les esquenes d’altres. Es deia que era una manera d’agrair a la Verge i per això com més recte i més amunt anava la construcció, millor. L’expectació era tal, que amb el pas del temps la gent es concentrava en la torre humana i aquesta va acabar absorbint el propi ball.

D’altres pobles d’arreu del món també tenen danses que culminen amb una torre humana, però cap supera els tres pisos. Per això cap d’elles no és comparable amb l’exercici dels castellers.

Els castells es calculen per l’altura en pisos i pel nombre de castellers que trobem en cada pis. El “tres de set”, per exemple, és aquell que té set pisos d’altura i en cada un hi trobem tres castellers.
Els pilars son els castells on tan sols hi trobem un sol casteller a cada pis. A vegades es fan castells amb un pilar al mig, i diem que és un castell amb agulla.



El període de més esplendor dels castellers fou el comprès entre l’any 1850 i el 1870, es van arribar a coronar castells de més de nou pisos i pilars de set durant les festes majors de Tarragona.

Per si els castells en si no fossin prou difícils, a vegades es fan castells aixecats per sota, on l’enxeneta es col·loca i la pinya va muntant el castell per sota d’ell, de manera que es va alçant muntat; també es fan els pilars caminats.

Els castells sempre van acompanyats de grallers i tabalers que toquen la tonada típica que ajuda als que son a baix a saber com va el castell.

Les colles castelleres agrupen gent de totes les edats, professions, religions, cultures d’un barri o una ciutat. Dins una colla hi trobem famílies senceres que converteixen aquesta tradició catalana en una activitat familiar i un bon entorn per a conviure amb gent de diverses edats i practicar una activitat física. Es diu que un casteller ha de tenir força, equilibri, valor i seny, valors que converteixen una tradició històrica en una activitat que potencia l’autosuperació i el treball en equip.

Immigrants en català

Buscant algun vídeo que pogués ser d'interès per reflexionar sobre el tema tractat al nostre bloc, he trobat aquest clip al portal edu3.cat. Es tracta del programa “Tot un món” (TVC).
Us convido a visionar-lo, ja que amb tan sols quatre minuts resumeix un factor a tenir en compte al nostre país. Crec que, encara que no estigui directament relacionat amb l'educació dels nens i nenes presents a les nostres aules, és important no passar per alt l'ambient més pròxim a ells i elles: la famíla.






Quan parlem d'atenció a la diversitat, crec que s'han de tenir en compte diversos factors. Un d'ells, en el qual em centraré per fer l'escrit, és no deixar de banda les persones que tenen una gran influència sobre el nostre alumnat. Tenint en compte que estem tractant amb nens i nenes que tenen aproximadament entre sis i dotze anys, aquests personatges influenciadors, en el nostre cas, seran els pares i les mares.

Sens dubte, la idea d'adaptació a una nova cultura va precedida per un coneixement mínim de la llengua que representa aquesta. Aquest fet queda totalment reflectit en les opinions dels entrevistats del vídeo visionat. Segons ells, el fet de no conèixer la llengua catalana els fa sentir desplaçats o fora de lloc en alguns moments de la seva vida quotidiana.
Per aquest fet, cal, i està molt bé que hi hagi aules on la gent gran pugui aprendre la llengua, tan si ve de l'estranger com si no.

El fet que els pares i les mares immigrants mostrin interès en aprendre la cultura del país receptor, fa que els fills i filles vegin la seva adaptació d'una forma més natural i no tan sols com una activitat de la qual es veuen forçats a fer a l'escola. Dit d'una altra manera, fa que els infants vegin el coneixement de la llengua com a una acció necessària. Així doncs, en treiem la idea que l'interès per aprendre per part dels pares i les mares és un element reforçador per l'educació dels fills.

Una altra idea important que podem extreure del clip, és la de la parella lingüística com a mitjà eficaç per conèixer profundament no tan sols l'idioma, sinó els costums i les tradicions de dos països. Es tracta d'un procés d'ensenyament comú, del qual en treuen profit dues persones.

Davant la nombrosa existència de varietat de procedències a les aules, es pot aplicar la pràctica de la parella lingüística per atendre més satisfactòriament la diversitat, encara que sigui d'una manera més general. Es tracta de la idea que hi hagi un intercanvi de cultures a l'aula. És important veure que no tan sols és escencial el coneixement de la cultura catalana per part dels nouvinguts, sinó que els nens i les nenes nascuts/des aquí cal que tinguin una ment oberta a tota la varietat de cultures que tenen al seu davant. Això enriqueix molt el saber d'una persona.

Així doncs, per concluïr el meu text, destacaré la importància que té el coneixement de la cultura catalana per part de tots els ciutandans i totes les ciutadanes, vinguin d'on vinguin. Ja sigui des de les aules de primària, o des de les aules per adults, cal fer veure que la cultura catalana està oberta a tothom, i que amb ella es pot arribar a tot arreu. Això sí, sempre sense deixar de banda que hi ha una gran varietat de procedències al nostre país que no s'han de perdre, ja que poden aportar molta riquesa a la cultura catalana.


Mireia Pàmies i Gili

La veu catalana

Aquesta és la primera entrada del nostre bloc així que aprofitarem per presentar-nos i explicar breument el motiu i els temes que tractarem.
Som quatre estudiants de primer de magisteri d’educació primària a la Universitat de Girona. Cada una de nosaltres prové de diferents indrets de Catalunya i tot i tenir interessos molt diferents, ens uneix la relació amb alguna tradició popular catalana.
Aquest és un dels motius pels quals vam decidir el tema del bloc: La tradició catalana i les noves tecnologies aplicades a l’educació.

El propòsit del nostre petit espai a la xarxa és, doncs, acostar a les escoles les tradicions de la nostra terra a través de les tecnologies actuals.

Catalunya és un país de diversitat i d’història. Té uns símbols històrics: la senyera, els segadors i la diada de l’onze de setembre. La nostra terra també té una diversitat paisatgística que ens fa privilegiats a aquells que hi vivim: planes, costa i muntanya.
A més d’aquesta diversitat territorial tenim una gran diversitat dialèctica i cultural, i sobretot de tradicions.
Les tradicions fan referència a tot allò que té origen en les generacions passades i que, mantenint un fort contingut social, es transmet a les següents generacions. Les tradicions del nostre país , per tant, són l’herència que hem rebut dels nostres avantpassats. No totes les tradicions es conserven, algunes es mantenen vives i d’altres es van reduint i acaben desapareixent. Sabem que per conservar quelcom, s’ha d’estimar i per això creiem que, acostant aquests costums a les generacions futures, assegurem la continuïtat de part del patrimoni català.

En aquest bloc farem un recull d’algunes d’aquestes tradicions tant nostres i de les possibilitats didàctiques que ofereixen, també les lligarem amb les noves tecnologies, ja que creiem que les tradicions es poden anar adaptant a la modernització de la societat, sense perdre mai la seva essència.